El poema escènic Thauma, dirigit a quatre mans per Magda Puig i Andreu Martínez, sorprèn la crítica en el tram final de la temporada del Lliure. Un espectacle per fer-se preguntes.

Andreu Martínez i Magda Puig Torres meravellen amb el muntatge visual ‘Thauma’. El muntatge és també fruit d’una mentoria internacional amb el creador d’imatges escèniques grec Dimitris Papaioannou.

Andreu Martínez i Magda Puig Torres han fet seu el concepte en una proposta escènica tan inhabitual entre nosaltres com reeixida, tot i que no pretengui filosofar sinó captivar, meravellar. Sí, realment sorprenent.

Puc afirmar i afirmo, sense cap mena de vergonya, que aquest espectacle hauria de girar per tot el món. I tinc molt clar que a tot el món funcionaria igual de bé. Perquè la capacitat de meravellar-nos no coneix fronteres. 

La creació és deliciosa, un esclat d’imaginació i de recursos. Thauma hauria de ser l’any que ve al Kunstenfestivaldesarts de Brussel·les, a Estocolm, a Estrasburg, a Viena... Feu-ho possible.

El joc és constant. La plàstica, absoluta. Per moments, es pot imaginar instants d’un cataclisme de la humanitat; en d’altres una broma desproporcionada.